Segunda Pascua

La festivitat es realitza cinquanta dies després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès d’origen grec i Cinquagesma que té arrel llatina

En tots dos casos es tradueix per ‘el cinquantè dia’ L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida considerada la festivitat primordial Per això hom també es pot aludir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada. 

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant apropa els apòstols Segons que expliquen les sagrades escriptures 50 dies després de la resurrecció de Crist l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la etapa evangelitzadora A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va de la glossolàlia que és la comprensió de diverses llengües.

Però tothom creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Hi han dos simbols importants: El vent i el foc.

VENT: El relacionem amb la fugida d'Egipte, quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder.

FOC: Apareix en el relat i no es consumia, i és el símbol de Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.

Vídeo motivacional

 

Pasqua

PASQUA

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí pascae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas"). En el context cultural occidental, la Pasqua representa tant una festivitat religiosa important com la celebració de l'arribada de la primavera.

QUÈ ÉS EL CONILL DE PASQUA

El conill de Pasqua és el personatge que durant el diumenge de Pasqua ha anat deixant amagant els ous que els nens hauran de trobar en un divertit joc en què pot participar tota la família.

En moltes decoracions de Setmana Santa o Easter, com es coneix als països anglosaxons, es pot trobar el conillet de pasqua. I, igual que amb els ous, també se solen fer conills de Pasqua de xocolata i de sucre. Per exemple, a Alemanya és molt típic aquesta tradició de menjar conillets de pasqua dolços.

MONA DE PASQUA

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat. La mona es menja el diumenge i el dilluns de Pasqua i, ocasionalment, el dimarts de Pasqua i el dilluns de Sant Vicent, en el cas valencià. És típic de Catalunya, el País Valencià i Múrcia. 

Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella, com la sang a l'estimada.

1- SÍMBOLS TÍPICS DE SANT JORDI

EL DRAC

El drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres El drac, rep a les diferents religions i creences una fama molt diferent d'uns llocs a uns altres; des dels religiosos cristians que consideren al drac com la personificació del dimoni i tots els mals, el consideren un dels éssers més importants per amagar al seu imatge una gran càrrega de simbolismes i acabant amb la cultura oriental on es fan tota classe d'honors, ritus i commemoracions al drac, per ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.

LA PRINCESA

La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor per el millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o la senda de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac.

LA ROSA

La rosa és la flor simbòlica més utilitzada a Occident, correspon al que representa el lotus com a Orient i els dos símbols s'acosten al de la roda. La rosa designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor. La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra en el drac com a conseqüència de la lluita, amb sofriment i dolor, la sang ens neteja i purifica transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit de l' amor que tot ho abraça. 

EL CAVALLER

El cavaller és aquell que és capaç de dominar al seu corcel, al psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les riendas- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per a si mateix, el color del lliurament i del despreniment, de l'descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. 

EL LLIBRE

El 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre.

La Idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés que la va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona el 1923 i la va aprovar el rei Alfons XIII d'Espanya el 1926.

Codi da Vinci

 

Segons el Codi Da Vinci, Maria Magdalena era una dona jueva de la tribu de Benjamí que es va casar amb Jesús i va donar a llum el seu fill. Jesús va intentar tenir a les seves mans l'església que retornaria el "déu femení" a la vida humana i al sentit comú. Després que Jesús fos crucificat, Maria Magdalena va fugir a la comunitat jueva de la Provença, on ella i la seva filla Sal van trobar refugi. El seu ventre és el "Sant Grial". Els ossos es troben sota la piràmide de vidre a l'entrada del Louvre. L'Abadia de Zion i els Cavallers Templers es comprometen a preservar la seva història i monuments. El monestir la venera "com a deessa" i com a mare divina.

Maria Magdalena, de qui es diu que va ser marginada i demonitzada pel cristianisme tradicional, va dir que la va retratar com una dona disbauxa, una prostituta, etc., suposadament per restar importància a la seva importància. Tant el cristianisme oriental com occidental honoren a Maria Magdalena com a santa. Els cristians van posar el seu nom a l'església, van resar a la putativa tomba on es van col·locar les seves relíquies i se'ls va acreditar que havien fet miracles. Pel que fa a la prostitució, fins i tot els que associen Maria Magdalena amb "aquella dona... era una pecadora" no arriben al fons de la seva culpa. El cristianisme no posa èmfasi en el pecat després del penediment.

En els milers de pàgines escrites pels primers cristians, ni un sol text esmenta el matrimoni de Jesús amb Maria Magdalena. Ni als evangelis del Nou Testament, ni a les epístoles de Sant Pau, ni als Pares de l'Església. Totes les proves apunten en una altra direcció: Jesús mai es va casar. Per exemple, si Jesús tingués una dona, segurament els evangelis tindrien moltes oportunitats per explicar-nos-ho. Tot i que sovint esmenten els seus familiars (els seus pares, mares, cosins), mai ens parlen de les seves dones. És molt rar que Jesús estigués casat.

VIDEO: La meva vida

 

 EL SÍMBOL DE LA PAU

El símbol de la pau és un cercle amb quatre línies, disenyat per Herald Holton, el 21 de febrer de 1958, es va inspirar en la desolació davant de la brutalitat de la guerra pintada per Goya, com el pagès expresa l'angustia en front de l'escamot en 'Els afusellaments de 3 de maig' de 1814.

Va neixer en realitat com un emblema antinuclear, on Holton tenia com objectiu crea un logotip per la campanya contra el Desarment Nuclear. A través d'un mètode d'enviament d'informació codificada per mitxa de banderes alfanumeriques, unes banderes internacionals, va disenyar el seu emblema amb les que representa les lletres N i D, per les inicials de 'Nuclear Disarment'. Però, molt sovint va quedar asociat a la pau i en els ultims temps ha estat present en protestes antibèl·liques per arreu del món.

La primera vegada que va apareixer en públic va ser en març de 1958, en una manifestació convocada que va transcurrir en el Reine Unit pero que va transcórre de Londres a Aldermaston, on es fabricaven les armes nuclears del país.

Quan va adquirir més fama va ser precisament a l'altre costat de l'ocea, amb les manifestacions amèricanes en contra de la guerra de Vietnam. Posteriorment va ser utilitzada al món 'Hippie' amb el seu lema de "fer l'amor i no la guerra".