Segunda Pascua

La festivitat es realitza cinquanta dies després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès d’origen grec i Cinquagesma que té arrel llatina

En tots dos casos es tradueix per ‘el cinquantè dia’ L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida considerada la festivitat primordial Per això hom també es pot aludir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada. 

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant apropa els apòstols Segons que expliquen les sagrades escriptures 50 dies després de la resurrecció de Crist l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la etapa evangelitzadora A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va de la glossolàlia que és la comprensió de diverses llengües.

Però tothom creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Hi han dos simbols importants: El vent i el foc.

VENT: El relacionem amb la fugida d'Egipte, quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder.

FOC: Apareix en el relat i no es consumia, i és el símbol de Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.