CASTANYADA VS HALLOWEN

HALLOWEEN 

Halloween és la contracció d'All Hallow's Eve, és a dir, vespra de Tots Sants, i és una festa d'origen cèltic que se celebra tradicionalment a països com Canadà, Estats Units, Irlanda o Regne Unit.

Els antics pobles celtes solien fer una gran cerimònia per commemorar «el final de la collita». Aquesta celebració es feia a finals d'octubre. Aquesta festa va ser batejada amb la paraula gaèlica de Samhain. (El significat etimològic és «el final de l'estiu».) Això és perquè durant aquesta celebració s'acomiadaven de Lugh, déu del Sol.

L'any cèltic concloïa el 31 d'octubre, a la tardor, la característica principal de la qual és la caiguda de les fulles. Per a ells significava la fi de la mort o la iniciació d'una nova vida.

Creien que la nit de Halloween tots els ens procedents de tots els regnes espirituals, podien vagar per la Terra a plaer. El temut jack-o'-lantern, un esperit que visitava llogarets i pobles, tocava a les portes i donava a triar entre truc o tracte. era millor pactar amb ell i fer un tracte, ja que altrament faria servir els seus poders per maleir la casa i tots aquells que hi habitessin.

van buscar mètodes de protecció contra ell, i se'ls va acudir usar carbasses, donant-los formes horribles i col·locant-les a les portes de casa seva, per així aconseguir espantar aquest ésser maligne i evitar que toqués a les seves portes.

El costum era deixar menjar i dolços fora de casa en manera d'ofrena. D'altra banda, era comú encendre espelmes per ajudar les ànimes dels morts a trobar el camí cap a la llum i descans al costat de Lugh.

Dia de Morts a Mèxic

L'origen d'aquesta tradició es remunta a l'època prehispànica, quan les comunitats indígenes acostumaven a conservar els cranis de les víctimes i utilitzar-los per a rituals en què s'honrava la mort i se celebrava el renaixement.

La festa es commemorava el novè mes del calendari solar i durava fins a un mes sencer. En la celebració, se li rendia pleitesia a la deessa Mictecacíhuatl, que en castellà significa 'Dama de la Mort'.

L'arribada dels espanyols a Amèrica al segle XV va representar una modificació a la festivitat. En un intent dels conqueridors de convertir i apropar els nadius cap al catolicisme, es va moure la data del ritual perquè coincideixi amb el Dia de tots Sants i totes les ànimes, el qual forma part de la tradició catòlica i se celebra cada any l'1 de novembre.

La creença popular mexicana és que cada Dia de Morts les ànimes dels éssers estimats morts visiten el món dels vius. És per això que aquells que ho celebren col·loquen un altar a casa amb les fotos d'aquelles persones que recorden, acompanyades de menjar, vetlladors, calaveretes i flors de cempasúchil. Així mateix, s'hi acostuma a visitar els cementiris i portar ofrenes a les tombes dels morts.

Tots Sants

En el calendari de l’Església catòlica hi ha un dia dedicat al record dels avantpassats. Segons diu la tradició, el primer dia de novembre els vius visiten els morts i l’endemà és el torn dels morts, que van a veure els vius, motiu pel qual el dia 2 de novembre se’l coneix com el Dia dels Difunts. Tots Sants és una de les festivitats més antigues del món cristià i en països com França, Portugal o casa nostra és un dia festiu.

L’origen de la celebració és cèltica, ja que segons la seva creença l’any estava dividit en dues parts: el temps clar i el temps fosc, i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Aquests dies es corresponien amb la festa del Samain, en què es veneraven els morts i donaven la benvinguda a l’etapa fosca de l’any. Tots Sants no es va celebrar en el calendari cristià fins al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.

En honor dels morts, doncs, cada any hi ha un dia en què es realitza una missa en record seu i a continuació es fa una visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar les tombes. Normalment és en la intimitat que els familiars s’acosten a les tombes dels seus difunts per fer l’entrega de les flors. Fora de l’àmbit familiar, durant el dia de Tots Sants es duien a terme representacions teatrals populars

LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d´història que se celebra la vigília de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, Aragó, Balears i València.

El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A la fi de segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un dinar de tardor amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en la qual les castanyes i els panellets són els protagonistes principals.

Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostien mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.

Més enllà del seu valor simbòlic, aquesta festa s’identifica sempre amb la imatge imprescindible de la castanyera. Solia ser una dona anciana vestida amb robes humils.

Planta 4

  Feina per presentar demà divendres 22 d'octubre.

Fes servir imatges i les teves paraules per explicar: 

- Fer una síntesi i comentari de la peli.

La pel·lícula s'ambienta en un hospital de Badalona, a Can Ruti, en l'època actual a Espanya, on els protagonistes són uns nens d'uns 15 anys de mitja que estan ingressats a la planta 4a, la planta de traumatologia, on és troben els personis fracturades per accident de moto, fisures per caígudes esquian, i “els pelons”, pacients amb càncer ossi (osteosarcoma), que són sotmessos a diferents trataments i perden el pel i inclós alguna extremitat. Jorge, protagonista, ha ingresat a conseqüencia d'n accident de tráfic i els doctors tractin d' esbrinar si aquella taca de la radiografia és signe d'un càncer. Mentres, els demes jóves: Miguel Ángel, Izan i Dani, intentin introduïr-l'en el seu grup, primer moguts per la necessitat de comptar amb un nou jugador per l'equipo de basquet sobre rodes, però després, per sintonia i amistat.

La pel·lícula passa pels diferents episodis que els succeeixen a l'interior de l'hospital, des de les situacions habituals com els menjars i els exercicis de rehabilitació, passant per les escapades per les diferents sales de l'edifici, les bromes a infermeres i companys, els banys de sol a la terrassa a l'aguait d'una model imaginària, els partits de bàsquet, fins a arribar a competir pels passadissos en una disputada carrera de cadires de rodes. S'alternen els episodis dramàtics amb uns altres més feliços, com succeeix amb la pèrdua del seu amic Cogombre i, per contra, els resultats de les anàlisis de Jorge.

Opinió: Al principi no em va agradar, em considero una persona molt empàtica i no m'agrada veure això, perquè em sento molt malament, pot sonar molt egoista però prefereixo no saber, jo se que es estar en el hospital dies, la preocupació dels teus pares, la solejat, l'ambient, l'olor de hospital, les mirades de persones de afora, que et miren com si fossis 'diferent', no li recomano a ningú patir una sensació així, on tots els que diuen que estaran en las dolentes no apareixen, i ets pots donar conta que l'únic que estarà amb tu ets tu mateix, i la teva mare.

- Treballa tres símbols relacionats amb la peli. 

ELS AMICS: Els amics és un símbol molt important per mi i que és veu reflectiu en la pel·lícula d'una forma inconscient, però molt important, ja que passar una malaltia tan difícil com el càncer sol es el pitjor, on la teva família no poden estar tot el dia amb tu, perquè tenen una vida i tenen que seguir treballant per poder mantenir els seus bens i tenir un menjar que ficar-se a la boca, on estar tan de temps sol amb els teus pensaments no es bo, on les preguntes no pararien de rondar-te el cap i el teu subconscient et jugaria una mala passada, on la solejat podria ser un altre problema, sentir-se sol pot arribar a provocar-te fins la mort, i més problemes que amb els amics, és podrien portar millor, ja sigui perquè et mantenen distret o per mera companyia, i més, si els amics són propers a la teva edat i estan patint el mateix que tu.

opinió: Els amics són la família que pots elegir, y això pot ser bo o malament, si no elegeixes bé no sabràs mai el que és tenir un amic, però per tenir-ne un, primer tens que ser-ho tu, "todos quieren un amigo pero nadie sabe serlo". Els amics són aquelles persones que sempre vols tenir al costat, estan quan més ho necessites, et saquen un somriure sense pedir-ho, t'escolten i t'aguanten, ja com tu també ho fas, en aixó consisteix la amistat, donar i per rebre.

ELS ESPORTS: L'esport, en aquets exemple, el basquetbol adaptat, l'utilitzen d'una forma d'oblidar-se de l'hospital, on les dona igual el resultat del partit, l'únic que els importa és passar una bona estona i estar tots junts, on juguen sense una tàctica, sinó juguen per divertir-se.

Opinió: L'esport es la meva forma d'escapar del pensament i de poder arriabr al meu limit, poder disfrutar de les petites coses, de l'aire, del camí...; I amb aixó li sumas el esport colectiu ja ho tens tot, no m'imagino la meva vida sense.

LA MÚSICA: La música és un element que no es pot donar per alt però molt important, on l'utilitzen com a forma de divertir-se, quan no saben el que fer és posen a cantar una cançó d'Estopa o beat box amb el seu amic cubà, i poder o oblidar-se per un moment que estaven en un hospital o amb una malaltia crònica. 

Opinió: La música per mi es vital per a la meva vida, no em puc imaginar la vida sense ella, l'utilitzo a totes hores, per llevar-me, per dutxar-me, per córrer, per entretenir-me...; es una forma de poder desconnectar el meu cap o de poder mantenir-lo atès a ella, fer que el temps passi mes ràpid o aturar-lo entre la seva composició melòdica, poder fer-me pitar les orelles o posar-me la pell de gallina; la música és un art únic e inigualable, molt difícil de descriure, hi ha tot tipus de musica, on es subjuntiva a cada individu.

Festa Nacional d'Espanya o Dia de la Hispanitat (12 d'octubre)

La Festa Nacional d'Espanya o Dia de la Hispanitat, és una data en la qual es commemora el descobriment d'Amèrica per part d'Espanya, una fita històrica transcendental per al nostre país amb el qual s'inicia un període de projecció lingüística i cultural a Amèrica, simbolitza un procés de construcció de l'Estat a partir de la nostra pluralitat cultural i política, i la integració dels Regnes d'Espanya en una mateixa Monarquia, més enllà dels límits europeus.

 

 El Dia de la Festa Nacional recuperará la tradicional desfilada de les Forçes Armades. Aquest dia es un dia festiu a nivel nacional, "no sustituible", el que supón que en totes les comunitats autónomess sense excepcions, considera fiesta laboral amb carácter retribuit i no recuperable.

També el dia anterior, el 11 d'octubre, s'ha determinat dia no lectiu en el calendari escolar.

Per coincidència, és celebra la festivitat en honor a La nostra Senyora del Pilar, en record de la Verge que el santoral catòlic va fixar per als dies 12 d'octubre, a aquest pont se'l coneix popularment com el pont del Pilar.

La meva opinió respecte a aquesta festa és negativa, per mi, l'arribada al nou continent no va ser a un descobriment, va ser un crim, contra la cultura, contra la seva gent, on va ser envaïda i saquejada, una apropiació de les riqueses d'aquelles terres, on la seva justificació va ser estar més desarrelats per poder imposar el seu control sobre aquelles terres. Jo estic molt orgullós d'haver nascut en aquest país, i estic molt orgullós de ser Español, ja sigui per la seva llengua, per les seves tradicions, per la seva gastronomia, però, amb aquest fet, no estic gens d'acord.

Ouróboros

L'ouróboros, també anomenat uroboros, és un signe que representa una serp o un drac que esta en forma circular per poder mossegar-se la cua. La paraula ouróboros prové del grec ουροβóρος (ourobóros) que significa "serp que es menja la seva pròpia cua". El seu significat fa referència a la naturalesa cíclica de les coses i a la idea del retorn etern. L'antiguitat del símbol es remunta a tres mil anys en la història de la humanitat, es pot trobar a l'Antic Egipte, a l'antiga Grècia o en mitologies nòrdiques. Fins i tot va ser utilitzat pels antics alquimistes per la recerca de  l'eternitat com, per exemple, en el desig de trobar la pedra filosofal. 

Aquest símbol pot estar representat tant per una serp o per un drac, i pot representar la vida mateixa, un cicle que neix i finalment acaba amb la mort, on la mort es el començament d'un altre cicle, el que es coneix per Renaixement. També representa l'infinit del cicle, el bucle que mai termina, l'eternitat, on la Serp en aquest cas, cada cert temps formen pell nova i es desfan de la pell vella. Una idea que caracteritza aquesta imatge es com el present es constantment devorat per el futur, que té com a resultat una cadena infinita de instants que moren i neixen a cada segón.