CASTANYADA VS HALLOWEN

HALLOWEEN 

Halloween és la contracció d'All Hallow's Eve, és a dir, vespra de Tots Sants, i és una festa d'origen cèltic que se celebra tradicionalment a països com Canadà, Estats Units, Irlanda o Regne Unit.

Els antics pobles celtes solien fer una gran cerimònia per commemorar «el final de la collita». Aquesta celebració es feia a finals d'octubre. Aquesta festa va ser batejada amb la paraula gaèlica de Samhain. (El significat etimològic és «el final de l'estiu».) Això és perquè durant aquesta celebració s'acomiadaven de Lugh, déu del Sol.

L'any cèltic concloïa el 31 d'octubre, a la tardor, la característica principal de la qual és la caiguda de les fulles. Per a ells significava la fi de la mort o la iniciació d'una nova vida.

Creien que la nit de Halloween tots els ens procedents de tots els regnes espirituals, podien vagar per la Terra a plaer. El temut jack-o'-lantern, un esperit que visitava llogarets i pobles, tocava a les portes i donava a triar entre truc o tracte. era millor pactar amb ell i fer un tracte, ja que altrament faria servir els seus poders per maleir la casa i tots aquells que hi habitessin.

van buscar mètodes de protecció contra ell, i se'ls va acudir usar carbasses, donant-los formes horribles i col·locant-les a les portes de casa seva, per així aconseguir espantar aquest ésser maligne i evitar que toqués a les seves portes.

El costum era deixar menjar i dolços fora de casa en manera d'ofrena. D'altra banda, era comú encendre espelmes per ajudar les ànimes dels morts a trobar el camí cap a la llum i descans al costat de Lugh.

Dia de Morts a Mèxic

L'origen d'aquesta tradició es remunta a l'època prehispànica, quan les comunitats indígenes acostumaven a conservar els cranis de les víctimes i utilitzar-los per a rituals en què s'honrava la mort i se celebrava el renaixement.

La festa es commemorava el novè mes del calendari solar i durava fins a un mes sencer. En la celebració, se li rendia pleitesia a la deessa Mictecacíhuatl, que en castellà significa 'Dama de la Mort'.

L'arribada dels espanyols a Amèrica al segle XV va representar una modificació a la festivitat. En un intent dels conqueridors de convertir i apropar els nadius cap al catolicisme, es va moure la data del ritual perquè coincideixi amb el Dia de tots Sants i totes les ànimes, el qual forma part de la tradició catòlica i se celebra cada any l'1 de novembre.

La creença popular mexicana és que cada Dia de Morts les ànimes dels éssers estimats morts visiten el món dels vius. És per això que aquells que ho celebren col·loquen un altar a casa amb les fotos d'aquelles persones que recorden, acompanyades de menjar, vetlladors, calaveretes i flors de cempasúchil. Així mateix, s'hi acostuma a visitar els cementiris i portar ofrenes a les tombes dels morts.

Tots Sants

En el calendari de l’Església catòlica hi ha un dia dedicat al record dels avantpassats. Segons diu la tradició, el primer dia de novembre els vius visiten els morts i l’endemà és el torn dels morts, que van a veure els vius, motiu pel qual el dia 2 de novembre se’l coneix com el Dia dels Difunts. Tots Sants és una de les festivitats més antigues del món cristià i en països com França, Portugal o casa nostra és un dia festiu.

L’origen de la celebració és cèltica, ja que segons la seva creença l’any estava dividit en dues parts: el temps clar i el temps fosc, i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Aquests dies es corresponien amb la festa del Samain, en què es veneraven els morts i donaven la benvinguda a l’etapa fosca de l’any. Tots Sants no es va celebrar en el calendari cristià fins al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.

En honor dels morts, doncs, cada any hi ha un dia en què es realitza una missa en record seu i a continuació es fa una visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar les tombes. Normalment és en la intimitat que els familiars s’acosten a les tombes dels seus difunts per fer l’entrega de les flors. Fora de l’àmbit familiar, durant el dia de Tots Sants es duien a terme representacions teatrals populars

LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d´història que se celebra la vigília de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, Aragó, Balears i València.

El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans. A la fi de segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un dinar de tardor amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en la qual les castanyes i els panellets són els protagonistes principals.

Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostien mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.

Més enllà del seu valor simbòlic, aquesta festa s’identifica sempre amb la imatge imprescindible de la castanyera. Solia ser una dona anciana vestida amb robes humils.