La vida
“La vida no es un problema para ser resuelto, es un misterio para ser vivido”
-Anónimo-
Definir la vida és una pretensió tan antiga com el pensament humà, la filosofia, va ser Aristòtil el filòsof que va caure en una circularitat en apel·lar que la vida és allò que posseeixen els éssers vius.
Per la Reial Acadèmia Espanyola defineix la vida com la “força o activitat interna substancial, mitjançant la qual obra l'ésser que la posseeix”
Pel diccionari anglès de Cambridge, la vida és “la qualitat que fa a les persones, animals i plantes diferents dels objectes, substàncies i coses que estan mortes”.
La biologia considera la capacitat dels humans, plantes i animals de néixer, posteriorment desenvolupar-se o créixer, reproduir-se i finalment morir. No obstant això, no existeix una definició de la vida consensuada entre els biòlegs.
En conclusió, la vida és allò que tenen els éssers vius.
La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Per la filosofia la mort és una dimensió de la vida; ella és la nostra companya més fidel, l'única que mai ens abandona perquè pot sobrevenir en qualsevol moment. Rebutjar la mort, fins a l'extrem, és negar-se a viure.
Per la Reial Acadèmia Espanyola defineix la vida com la Cessació o terme de la vida. Però en el pensament tradicional, es la separació del cos i l'ànima.
Per la ciència contemporània, la mort d'un organisme és final, però la ciència ja ha demostrat que som eterns. I fa uns quants anys. La ciència ens diu que tot el que existeix és energia, i que l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. I això vol dir que nosaltres som energia, i que no ens creem ni ens destruïm, només ens transformem.
És a dir, no tenim principi ni final: som eterns.
I si som eterns, vol dir que la mort no és el final de la nostra existència. La mort és simplement el final de la nostra estada a la Terra. Venir a la Terra implica oblidar qui som i desconnectar-nos de la nostra essència divina, i volíem estar segurs que aquesta situació seria temporal.
Moltes religions tenen fe o bé en una mena de més enllà o bé en la reencarnació. Per la Bíblia, presenta la mort com una separació: la mort física és la separació de l'ànima del cos, i la mort espiritual és la separació de l'ànima de Déu.
“¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son”
-Fragmento de Monólogo de Segismundo, de Calderón de la Barca-
MORT
La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Per la filosofia la mort és una dimensió de la vida; ella és la nostra companya més fidel, l'única que mai ens abandona perquè pot sobrevenir en qualsevol moment. Rebutjar la mort, fins a l'extrem, és negar-se a viure.
Per la Reial Acadèmia Espanyola defineix la vida com la Cessació o terme de la vida. Però en el pensament tradicional, es la separació del cos i l'ànima.
Per la ciència contemporània, la mort d'un organisme és final, però la ciència ja ha demostrat que som eterns. I fa uns quants anys. La ciència ens diu que tot el que existeix és energia, i que l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. I això vol dir que nosaltres som energia, i que no ens creem ni ens destruïm, només ens transformem.
És a dir, no tenim principi ni final: som eterns.
I si som eterns, vol dir que la mort no és el final de la nostra existència. La mort és simplement el final de la nostra estada a la Terra. Venir a la Terra implica oblidar qui som i desconnectar-nos de la nostra essència divina, i volíem estar segurs que aquesta situació seria temporal.
Moltes religions tenen fe o bé en una mena de més enllà o bé en la reencarnació. Per la Bíblia, presenta la mort com una separació: la mort física és la separació de l'ànima del cos, i la mort espiritual és la separació de l'ànima de Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario