Reis Mags

Se suposa que els Reis Mags d'Orient van ser il·lustres visitants que, després del naixement de Jesús dem Natzaret, van acudir des de països remots per a retre-li homenatge i lliurar-li regals de gran riquesa simbòlica: or, encens i mirra. Van seguir una estrella, coneguda popularment com Estrella de Betlem, ja que solen ser considerats com a astròlegs o experts a interpretar el cel.

Però la Bíblia només parlen que eren "mags", no reis, no diu els seus noms i no diu que anessin 3, com abans dèiem. Aquestes creences van ser agregades diversos segles després i s'han mantingut en la tradició popular.

Segons la tradició catòlica, aquests mags eren representants de religions paganes de pobles veïns que interpretaven les estrelles i els seus pronòstics, però que finalment es van prostrar davant el fill de Déu en anar a adorar-li. Se sol considerar que eren membres d'una casta sacerdotal persa derivada de l'època aquemènida (550-331 a. C.). Les interpretacions posteriors van fer que els Mags van ser considerats originaris d'Europa, Àsia, i Àfrica, d'aquí els seus colors i races, en un intent de representar més cultures antigues.

La figura catòlica dels Reis Mags té el seu origen en els relats del naixement de Jesús, integrats dels evangelis canònics que avui conformen el Nou testament de la Bíblia. Concretament l'evangeli de Mateo és l'única font bíblica que esmenta uns mags els qui, després de seguir una estrella, busquen al "rei dels jueus que ha nascut".