25 de novembre: Día Internacional de l'eliminació de la Violència contra la Dona.

La meva opinió respecte aquest dia és que esta molt polititzat, i donen un missatge molt corrosiu i tòxic. Aquest moviment s'utilitza per reivindicar  la violència de la dona a tot el món, però això fa, que a Espanya, s'agrupi amb el moviment feminista,  un moviment d'arma política, que discrimina amb lleis als homes i intenten adoctrinar, en formes de xarrades subvencionades per l'estat. Jo crec en la igualtat, però aquests moviments no ho defensen, fent lleis, donant subvencions a empreses o amb beques úniques per dones, i penso que per que tot millori, es deuria revisar el missatge que donen. 

                                                          

El calendari litúrgic

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos períodes.

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins a la celebració del Baptisme del Senyor.

3.-El temps de durant l’any comença l'endemà de la celebració de la festa del Baptisme del Senyor i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre se celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

SENTIT DE LA VIDA

 A partir de la peli QUE BELLO ES VIVIR de 1946, cal per una reflexió sobre el sentit de la vida.

Veure com ha canviat (si ho ha fetén) en aquests dares 75 anys.

Si les cos1946 ara tes que eren valides al ambé ho són.

Com sempre, caldrà acompanyar l'explicació d'imatges i símbols que representin el sentit de la vida i comentar quin significat tenen per a tu.

El sentit de la vida es subjuntiu a cada individu, cada persona té el seu objectiu en la vida i el seu motiu per llevar-se cada matí, ja sigui per trobar això que et mou o per un objectiu establert. També existeix el viure per viure, per que t'ha tocat viure i es igual de vàlid que els demes.

El meu sentit per seguir vivint es la meva família, els meus amics, els meus objectius i arribar a ser alguna cosa en un futur per formar la meva pròpia família.

Les necessites primàries no varien, sempre son les mateixes, actualitzant-les a la teva generació, i les que mes varien són les segundaries, que no son tan preservants,

Els esports son molt importants per mi, sobretot el futbol, em fa recordar quan era mes petit que treia la meva vena competitiva i a sobre es un esport col·lectiu amb el que jugava amb els meus amics

LA VIDA I LA MORT

La vida

“La vida no es un problema para ser resuelto, es un misterio para ser vivido”

-Anónimo-

Definir la vida és una pretensió tan antiga com el pensament humà, la filosofia, va ser Aristòtil el filòsof que va caure en una circularitat en apel·lar que la vida és allò que posseeixen els éssers vius.

Per la Reial Acadèmia Espanyola defineix la vida com la “força o activitat interna substancial, mitjançant la qual obra l'ésser que la posseeix”

Pel diccionari anglès de Cambridge, la vida és “la qualitat que fa a les persones, animals i plantes diferents dels objectes, substàncies i coses que estan mortes”.

La biologia considera la capacitat dels humans, plantes i animals de néixer, posteriorment desenvolupar-se o créixer, reproduir-se i finalment morir. No obstant això, no existeix una definició de la vida consensuada entre els biòlegs.

En conclusió, la vida és allò que tenen els éssers vius.

“¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son”

-Fragmento de Monólogo de Segismundo, de Calderón de la Barca-

MORT

La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.

Per la filosofia la mort és una dimensió de la vida; ella és la nostra companya més fidel, l'única que mai ens abandona perquè pot sobrevenir en qualsevol moment. Rebutjar la mort, fins a l'extrem, és negar-se a viure.

Per la Reial Acadèmia Espanyola defineix la vida com la Cessació o terme de la vida. Però en el pensament tradicional, es la separació del cos i l'ànima.
Per la ciència contemporània, la mort d'un organisme és final, però la ciència ja ha demostrat que som eterns. I fa uns quants anys. La ciència ens diu que tot el que existeix és energia, i que l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. I això vol dir que nosaltres som energia, i que no ens creem ni ens destruïm, només ens transformem.

És a dir, no tenim principi ni final: som eterns.

I si som eterns, vol dir que la mort no és el final de la nostra existència. La mort és simplement el final de la nostra estada a la Terra. Venir a la Terra implica oblidar qui som i desconnectar-nos de la nostra essència divina, i volíem estar segurs que aquesta situació seria temporal.


Moltes religions tenen fe o bé en una mena de més enllà o bé en la reencarnació. Per la Bíblia, presenta la mort com una separació: la mort física és la separació de l'ànima del cos, i la mort espiritual és la separació de l'ànima de Déu.